dijous, de febrer 24, 2011

UN ENIGMA VERS A VERS

Rosa vera,sensa espina
que esbandiu erreu dolço
i la meva alegria
mel rosa pel meu dolor

Cerquem vers a vers,l'identitat d'una dona,nascuda i morta a Barcelona,arraconada per els poders fàctics,però no mal els hi pesi,present i molt present en la nostre historia i la memoria popular.
Quasi han fa vergonya.....es tan facil!!!!!



27/2/2011

El vull i ell em vol
del rossinyol m'enamoro
El vull i ell em vol
jo m'enamoro del rossinyol

Aquest versos,pertanyan al segon acte d'una obra de teatre,estrenada al any 1955,on la vida del nostre enigma es el eix del argument.

El goig d'aquella encantaria vaig pensa que fora eterna
i ara ploro solitàri cada nit dessota el vern.

Es un gran personatge de la nostre historia,però no va ser Reina.

4/3/2011
Cinc carrers,cinc,porten el seu nom...i si un dia tot caminant per Ciutat Vell,la voleu visitar,aneu al Call,i en un raconet,discretament amagadeta sota un rafal protector la trobereu.

Com la flor tè l'abella
que ronda amb son brunzir
tindrà,perquè la festegi
un amor:el rajoli



SI JULIA,TENS RAO

8/3/2011
Ella,va neixer en una Vila rural que encare no era Barcelona.però si hi va morir,en el mateix rovell del ou de la Ciutat del seu temps.
La seva tomba va ser itinerant,l'historia parlar de dos enterraments,però potser van ser tres.
Mimisa florida
Flor d'ametller
Rosa blanca primerenca
Coloma d'eternitat
(Romanç popular)

Efectivament amics,SANTA EULALIA. (La nostre LAIA)
Ofelia:El vers del "rossinyol"forma part d' una Oda a Santa Eulalia,obra del prevere Joan Punti i Colell
10/3/2011
DEU ANYS SENSA RAMON BARNILS.......

dimarts, de febrer 08, 2011

EL CAS D'UN ESCEPTIC QUE VA ACABAR SENT UN LIBERAL

8/282011

NOTA AUTOBIOGRAFICA:
"Vaig néixer un dinécres de cendra,a las cinc de la tarda,quant comencava grotesc,melancolic i baquic l'enterro de la sardina...".
LLOC DE NEIXAMENT:En una ciutat propera a Barcelona,en el carrer Enric Granados,conegut popularment com el "Carrero",però la mort del music en mig del Atlantic, torpedinat per un submari alemany,va propiciar el cambi de nom.
NISSAGA:Militar,per part de pare i mare,ell feia conya tot dient "soc fill del sete Regiment d'Artilleria Lleuguera".
FACIL,FACIL,FACIL.
Doncs no,ni la comarca es la mateixa.




Jùlia tu com sempre, directa a diana

11/2/2011
Va ser costum,durant anys i oanys,posar al primer fill que sobevivia,el nom de l'anterior fill mort,i aquest fou el cas del nostre enigma.
El seu pare quant va arribar a Catalunya era viduo,la seva primera muller i el primer fill van morir,victimes de la grip espanyola...i ell va carregar amb el nom.
La parella anar a viure a casa dels sogres,i ell seu pare es va acomodar a una llar matriarcal,sogra i dues cunyades "conques" i en un nucli "tri-lingue",ja que la famìlia materna xerraba en la seva propia llengua.
Apa que ja ho sabeu!!!!



15/2/2011
El seu pare,d'origen pages nat al Pais Valencia,a la part de parla castellana,mai no havia tingut vocaciò militar,la milicia va ser una opciò laboral un cop acabat el Servei Militar obligatori.Així que quant va trobar feina a l'empresa Sederies Ros,que acabava d'obrir despatx a Barcelona va aceptar,i la famìlia es va trasladar a la Romda Sant Pere 33,el nostre home tenia 7 anys.
Ja eran tres germans,ell i dues noies,Lina i Olga,la malaguanyada Olga,morta de tuberculosi el any 1952,i els seus germans van prometre,davant de les seves despulles,que si mai arribaven a tenir cap filla li posarien Olga.....ojoque aquesta es una gran pista.

19/2/2011
Per ell Barcelona va ser un mòn absolutament enlluernador,tenia ascensor,tribuna el carrer,un carrer ple de vida,i un fred inguarible,tan trepant que el va marcar per sempre"Vivi durante muchìsimos años en los solemnes i destartalados i gelidos pisos del ensanche..."("La Vanguardia" 7-11-1984).A casa seva no hi entraven llibres,però si grapats de discos,el seu pare era un fanàtic de l'Opera,i malgrat la modesta situaciò econòmica,un "Mecano"que a ell li va semblar una colecciò de ferros amb furats,però el seu pare,erre que erre,li afagia mes pesses,que comprava a una jugueteria especialitzada,per cert encare oberta al pùblic.



Historiador,gastronam,periodista i quasi Director de LA VANGUARDIA......
NESTOR LUJAN,PERFECTA|||| Tornem dijous.