dijous, de desembre 22, 2011

EL CAS D'UN JUEU VALENT

Quan el nostre home va aterrar a Barcelona era pels vols de Nadal,i la ciutat vencuda i humiliada,vivia dies de por i fam. Els carronyaires,de bracet dels vencedors,eran els amos de la ciutat,mentres els barcelonins intentavan resistir,i malgrat la por petits grups amb una sabater i una espardenye intentavan plantar cara.
Aquell Nadal,el nostre barceloni ocasinal el va passar a casa d'on altre jueu, an Salomò,instalat a la ciutat uns quants any avans,però la situaciò de la seva comunitat no era millor que la dels altres barcelonins,però li van proporcionar,malgrat tot,una dressa i una nota curta i clara:
"Amic Ramon.et prego que facis pel meu amic,el mateix que jo vaig fer per tu"......... enigma servit.

Aquest bloc,se solidaritza an tot i per tot,an Lucia Etxebarria.I a la colla de "paràsits" en xarxa,amos del insult cobard,una sola paraula......LLADRES¡¡¡¡¡




EN AQUEST DIES NADALENCS,TOTS ELS MEUS MILLORS PENSAMENTS PER ELS AMICS DE LA XARXA.




28/12/2011
Va creuar la frontera pel mateix lloc per on el gran Anibal,amb elefants inclossos, va sortir rumb a Roma, i no ho va fer sol,l'acompanyava la seva dona i un grapat de gent que depenien d'ell.Desprès de la llarga marxa, la nostre colla va restar uns dies discretament canuflada en un poble,arran de la ratlla de Franca,els calia referse fìsicament,però una determinada circunstància els obligaren a seguir la fugida i amb moltes precaucions van seguir camì en petits grups,el primer fou ell i la seva dona per rutes secundaries fins a Girona,i d'allà a Barcelona,quasi amagats entre pomes i sacs.
Afortunadamant a Catalunya sempre han existit gent eixalabrada que han fet seves moltes lluites aliènes.
ANONIM:N' ofent qui vol.......

2/1/1912
L'amic d'an S.Salomona,era el més important hostaler de Barcelona i li devia la vida,no va poder ni voler negarsi i tote la colla,amagant això si,els seus origens,ser el poble elegit no es cap bicoca,van trobar feina.El pacte fou beneficiós per tothom,la ciutat va enfollir per aquells francèsos,i els salons del protector s'omplien cada dia,Barcelona,sempre ha sigut una ciutat força afrancesada,i en aquells anys de miseria i vulgaritat,ells representavan un cert "glamour" molt desitjant,sobretot per els "cutres" nous rics,que per cert presumien de rebutjar qualsevol cultura estranya a la nacional......


Vas bè,vas bè.......
7/1/2012
Efectivament Bernard Hilda,espia i activista de la Resistencia,fins el proper enigma.












dissabte, de desembre 03, 2011

EL CAS D'UNA DONA QUE NO VA TENIR LES AMISTATS ADIENTS

En una de les seves novel-les Vladimir Nobòkov,va dir"Hi ha personas, que odien els finals feliços",el nostre enigma va ser una d'elles.
Tothom deia que era una dona molt maca i molt intel-ligent,però el dia en que jo la vaig conèixer han va semblar que no n'havia per tan,pel meu gust tenia un nas rar i un cos desproporcionat. Respecte a la seva intel-ligència,no han puc parlar,ni obria boca,somreia,escoltava i movia la meleneta rossa al estil "pijo",però els "Tòtems" presents,aquell dia,es feien creus de la seva intel-ligència,jo no crec que han tingues massas.
Eran temps de "contra franco viviamos mejor"del llibre Roig de Mao,i d'entusiasme incondicional pel "el Partit".



7/12/2011
Va meixer a Barcelona,durant la dècada dels cinquanta,en una família molt peculiar,d'aquelles que fan parlar al veinat,sa mare de professió liberal,es movia per la ciutat al volant d'un espectacular automòbil,el parc mòvil era majoritariament de "600" i "850",i les dones conductores tot un espectacle.

Potser per compensa la relatxada manera de viure familiar,la van matricular en un col-legit de monges,no fou una bona idea,l'estreto i l'ofegadora moral de les religioses li van semblar esperpènticas i una negaciò a l'alegria de viure de casa seva.

Del seu pare,poca cosa han va saber,almeinys aquesta es la versiò oficial,però es quasi segur que era un estranger,i la prensa li va adjudicar una peculiar professiò....la publicitat potser?,rumor que a ella sempre la va emprenyar.

Què Cicerone vas bè?



12/12/20011
Als 14 anys va dir prou a les visistes al "Santisimo",i a l'apologètica. Sa mare,la va deixar fer,la relaciò entre elles era difícil i sempre ho va ser.
"Si yo digo blanco,ella dice negro".....
"Mi madre me metiò en un colegio horrible,para que no molestara".....i sensa impediments li va pagar una acadèmia de ball.
Als 17 anys,previa falsificació del carnet de identitat,iniciar la seva vida laboral,"go-go"de discoteca. Per plantarli cara a la mare?....Per poc salderi?...ves a saber....i es va independitzar...i es va enamora,....i va coneixer un milionari,que li va possar un piset...i graçies a ell, va cambiar de feinar,un altre tambe un xic "particular",però per a ella absolutament satisfactoria i de la seva mà va entrar gloriosament a Boccacio,nomès tenia 19anys

SI SRA.¡¡¡¡¡

16/12/2011
Coses de la Barcelona "tope guai"....el numaret de les cartes,inventat per an Brosa,era la cosa mès aburrida del mòn.
En aquells temps, jo preparava un curs molt estresant i al sortir de classe fugia a la Barceloneta als vells Orientals precisament,per esbargirme,era corrent trovarme-la a la platja,estirada a la sorra fumant porros convulsivament,.....semblava tan fràgil, pobreta¡ en pocs anys un juguet trencat.