EL CAS D'UN ANTIHEROI
16/12/2012
Com tots els homes que han deixat petjada,i el enigma d'avui,n'ha deixat decennes,però tan contradictòries,que fins i tot,malgrat els testimonis vius,no puc separar la veritat de la llegenda.
La versiò oficial,la van escriure"gent de l'ideologia dels Wert de l'època",no han mereixen cap credibilitat,i els testimonis "amics",tampoc, no pot ser que fos tan i tan "guai". Aixì que m'he decidit muntar l'enigma recopilan vells records familiars,ja que el nostre home,va ser una persona quasi veïna,i coneguda de la meva gent.
Doncs apa,anem pels meus records infantils.
AVIA TRESA: La meva avia paterna,paguesa de la Catalunya pobre,vídua i carregada de fills,el meu pare va ser el petit de vuit,catòlica i bona dona,li va agrair tote la vida que el 36 li facilites un salva-conducto a una filla monje,que li va permetre arribar sana i estàlvia a Lleida.
"Li va salvar la vida,era un bone i molt valent...però li va tocar viure una vida terrible,Deu el tingui a la seva Gloria"
17/12/2012.
Fou veí d aquesta boonica casa.
20/12/2012
Va neixer sota el signe de Cranc,en una ciutat freda,carca,caciquil i gris. Fill de pare d'origen estranger i mare catalano-espanyola,es diu que el seu avi matern,mai va saber parlar en castellà,i ell mai hu va fer en català,
Fou alumne d'una escolà afì a la filosofia paterna,laica,un del seus mestres va
deixar escrit...."Fue un alumno algo distraido,pero de sentimientos nobles,muy afectuoso y dotado para las letras."
TESTIMONI:
Cosina Cesca:
La Cesca,te 84 anys,es filla d'un germà de ma mare,però els fets d'avui,els va viure el seu pare,el oncle Miquel.
"El meu pare,es va casar molt jove,i traballava en una fàbrica del Ram del Aigua,això va passar el 1928,any ple de vagas i rebomboris,en un d'ells el van avisar que la mare anava de part,
ell va voler marxar cuita corrents,però els companys li van barra el pas,enrrabiat com estava es v'encara amb l' ·enigma·,que pulu-lava per la fàbrica.El v'escoltar....el v'agafar del braç i el va treura de las naus. A fora,va cridar "Ese compañero se va"....i el pare va sortir sensa mès problemas"
Aquestes ruines estan a la ciutat natal del nostre protagonista.
24/12/2012
El seu pare i el seu oncle,a les darreries del segle XIX,davant la situaciò,setmanades de 1,50.pts.al dia amb jornades de 10 hores,van organitçar una mena de mutualitat obrera,la primera de la seva ciutat,naturalment van acabar a la presó una llarga temporada. Però el 1903 la situaciò ja va ser lìmit,van tenir que tancar tots els seus petits negocis,una taberna i el tèxtil del seu avi matern,graçies al boicot sistemàtic de les autoritats locals,fins i tot els seus oncles van emigrag a l'Argentina.
La mare,pràcticament sola,li va fer confiança,a un vell amic per tutelar la formaciò dels seus fills,es tractava d'un seguidor de l'ideologia del reformista Paul Laforgue,ell tenia 12 anys.
Paraules del nostre home el any 1927:
"Desde mi más temprana edad,ja comencè a saber lo que era el sufrimiento,no sòlo el de nuestra familia,sino tambien el de las gentes que nos redeavan.Podria decirse que entonces por intuiciòn ya era un rebelde.Creo que fue por aquella època,cuando quedo decidido mi destino"
Com tots els homes que han deixat petjada,i el enigma d'avui,n'ha deixat decennes,però tan contradictòries,que fins i tot,malgrat els testimonis vius,no puc separar la veritat de la llegenda.
La versiò oficial,la van escriure"gent de l'ideologia dels Wert de l'època",no han mereixen cap credibilitat,i els testimonis "amics",tampoc, no pot ser que fos tan i tan "guai". Aixì que m'he decidit muntar l'enigma recopilan vells records familiars,ja que el nostre home,va ser una persona quasi veïna,i coneguda de la meva gent.
Doncs apa,anem pels meus records infantils.
AVIA TRESA: La meva avia paterna,paguesa de la Catalunya pobre,vídua i carregada de fills,el meu pare va ser el petit de vuit,catòlica i bona dona,li va agrair tote la vida que el 36 li facilites un salva-conducto a una filla monje,que li va permetre arribar sana i estàlvia a Lleida.
"Li va salvar la vida,era un bone i molt valent...però li va tocar viure una vida terrible,Deu el tingui a la seva Gloria"
17/12/2012.
Fou veí d aquesta boonica casa.
20/12/2012
Va neixer sota el signe de Cranc,en una ciutat freda,carca,caciquil i gris. Fill de pare d'origen estranger i mare catalano-espanyola,es diu que el seu avi matern,mai va saber parlar en castellà,i ell mai hu va fer en català,
Fou alumne d'una escolà afì a la filosofia paterna,laica,un del seus mestres va
deixar escrit...."Fue un alumno algo distraido,pero de sentimientos nobles,muy afectuoso y dotado para las letras."
TESTIMONI:
Cosina Cesca:
La Cesca,te 84 anys,es filla d'un germà de ma mare,però els fets d'avui,els va viure el seu pare,el oncle Miquel.
"El meu pare,es va casar molt jove,i traballava en una fàbrica del Ram del Aigua,això va passar el 1928,any ple de vagas i rebomboris,en un d'ells el van avisar que la mare anava de part,
ell va voler marxar cuita corrents,però els companys li van barra el pas,enrrabiat com estava es v'encara amb l' ·enigma·,que pulu-lava per la fàbrica.El v'escoltar....el v'agafar del braç i el va treura de las naus. A fora,va cridar "Ese compañero se va"....i el pare va sortir sensa mès problemas"
Aquestes ruines estan a la ciutat natal del nostre protagonista.
24/12/2012
El seu pare i el seu oncle,a les darreries del segle XIX,davant la situaciò,setmanades de 1,50.pts.al dia amb jornades de 10 hores,van organitçar una mena de mutualitat obrera,la primera de la seva ciutat,naturalment van acabar a la presó una llarga temporada. Però el 1903 la situaciò ja va ser lìmit,van tenir que tancar tots els seus petits negocis,una taberna i el tèxtil del seu avi matern,graçies al boicot sistemàtic de les autoritats locals,fins i tot els seus oncles van emigrag a l'Argentina.
La mare,pràcticament sola,li va fer confiança,a un vell amic per tutelar la formaciò dels seus fills,es tractava d'un seguidor de l'ideologia del reformista Paul Laforgue,ell tenia 12 anys.
Paraules del nostre home el any 1927:
"Desde mi más temprana edad,ja comencè a saber lo que era el sufrimiento,no sòlo el de nuestra familia,sino tambien el de las gentes que nos redeavan.Podria decirse que entonces por intuiciòn ya era un rebelde.Creo que fue por aquella època,cuando quedo decidido mi destino"
De carregas,ell han sabia molt.......
BON NADAL¡¡¡¡¡¡i aquesta MONARQUIA BANANERA que petim,que la BOMBIN
28/12/2012
Finals d'agost del any 1922.el nostre "tapat",arribar a Barcelona,la ciutat el va atrapar rapidament,en tota ella es respìraban aires de revolta i resistència. Un sindicalista,de pes,acabava de patir un greu atemptat,un regal dels pistolers del "lliure",la resposta vaga general indefinida......Martinez Anido i Sanchez Guerra,campavan violentment per els nostres carrers... aquells si que eran enemics de la seva alçada.¡¡¡ ùltims dies d'estiu del "22",el nostre home i el avi Pere es van trobar....las quadres de ca l'avi,sempre van ser un lloc franc perr anarquistes,troskistes i altres.
TESTIMONI:
Avi Pere:
L'Avi Pere,avans de cumplir els 16 anys ja feia el camì del Pla d'Urgell-Barcelona,pel seu compte i amb el farcell a l'esquena,,als vint-cinc ja tenia un carro i tres cavalls,als trenta,muller un fill,dos carros i un grapat de besties. 1935,el primer camió,i al 36 el segon,però aquell juliol.....tot es va acabar,aquella incautaciò de guerra li va semblar injusta,tothom li debia favors,ell era un home d'Estat Català,un obrer ,fidel a Catalunya i a la seva clase ,....aixì que el va anar a trobar,però com es natural va ser "siau pa amb oli", conclusiò "Mal parit,desagrait i curt de gambals". Aquella tardor,el avi va patir un atac de faridura,del disgust esclar, però malgrat guerra,morts,perdues economicas,va morir de vell i manan¡¡¡¡¡¡
31/12/2012
El greu atemptat que va patí el home de la "foto",va ser la causa indirecta de que el nostre enigma unis el seu nom al de Barcelona per sempre més,després la ciutat i la seva peculiar idiosincràcia va fer la resta,aqui va trobar bons i fidels companys.
TESTIMONI:
L'avia Sisqueta:L'avia Sisqueta,era la mare de la meva mare,una dona del carrer Hospital,filla d'una satressa de teatre, transplantada per matrimoni al gris P.N..Ella mai el va arribar a coneixer personalment,de vista si esclar,com tothom del barri,però si va tractar llargament a la seva companya,una noia francesa follament enamorada,que el seguia per arreu i mare de la seva ùnica filla. "Un home d'ideas",no pot anar pel món arrosagant a els inferns de la clandestinitat a la seva famìlia,qui té lo que tè de tenir,entre las camas... es tè de deixar de tanta xarrameca i tan pits i collons,i treballar...." opiniò de la meva avia,mès o meinys fa tans anys......
Esimats amics, feliç 2013.
2/1/2013.
L "foto" es una pista,no l'enigma.....
4/1/2013
Si un sentiment de solidariat el va portar a Barcelona,les circunstàncies posteriors el van clavar a casa nostre. Durant mesos i mesos,va ser un no parar,fins arribar al 10 de març del 23,dos homes van caure vilment assesinats,Salvador Seguí i Francesc Comas,la resposta anarquista va ser sagnant,mataran al Cardenal Soldevila i el Gobernador Regural. A Barcelona tambe fou espectacular,l'assalt del "Circulo de Cazadores",cau dels pistolers de la Patronal,acció que ell va planificar i ejecutar,una autentica matança,molt celebrada per la gent de la Confederaciò.
TESTIMONI:
L'oncle Miquel-vell.
El oncle Miquel-vell,era germà del avi Pere,vidu i pare d'una noia,la cossineta Mariona,un etern angelet inocent,que sensa mare feia practicament vida a casa dels avis,l'oncle treballava com encarregat en una famosa fàbrica del P.N.,i el nostre enigma l'anava a demanar feina quan sortia de la presó,del amagatall o anava curt d'armilla.....es pot dir que es tenien confiança.
"Era un home lliure, compromes i pencaire jo l'he vist compartir la seva migrada carmanyola amb els aprenents....ajudava a tot Cristo.....desprès feia lo que feia,però que collons tenia raons¡¡¡¡¡"
7/1/2013
Aquesta fàbrica te,encara,grans vidrieres,i es històric que quan el omcle-vell,mo tenia feina específica pel nostre enigma,que era mecànic,li manava tasques de manteniment,i amb una escala a l'esquena las va netejar mès d'una vegada,mentres els altres obrers badavant,orgullósos de tenir-lo per company.
10/1/2013
Així parlava el nostre enigma: "Todos los grandes tèoricos,han extraido sus ideas de la vida del proletariado,ya que èste se rebela por instinto,a la vez que por necesidad",,,,"La intervenciòn del revolucionario profesional,nos puede llevar a la alteraciòn del proceso de maduraciòn politìca de la clase obrera..."
TESTIMONI:
JOSEP M.P.:
El meu pare,Josep M.,traballava a Can Casas,vivia al cr.Espronceda,i colo-laborava an l' administraciò del "Jupiter",que en aquells anys tenia la seu i el camp de futbol,al cort del P.N.,els moi del "Jupiter",eran quasi tots de la C.N.T.,i certament feien en el seus desplaçaments serveis a la Confederaciò,però es llegenda urbana allò de passar pìstoles dins las pilotes,ho sè del cert.El any 1923,l'equip va patí un munt d'escorcolls,i una detencio,d'un lateral esquerra,tothom va senyalar a un noi,defensa central per cert,catòlic practicant,però el meu Pare sabia del cert que el "infiltrat" era un altre,i patin per l'integritat del pobre xicot,es va decidir a fer un pas ......Carrer Sant Pau,Sindicat de la Fusta....va demanar por un ex-vei cap de la F.A.I.....però per la seva sorpresa el va rebre el nostre enigma,l'entrevista va ser aclaridora. "Fisicament impresionava,i la seva mirada era molt inquisitiva,amb va escoltar i preguntar,era un home molt cabal,i quan han vaig negar a donar-li el nom del "xivato",no va insistir, "Ya lo encontraremos,gracies compañero",cosa que van fer,per desgracia del talp.
12/1/2013
Efectivament anònim,però jo diria,més que fantasmal apariciò, va ser un "cameo" sentimental,però la teva preguntar,ves per on,s'ha convertit en una "Pista d'Or".
Apa el nom¡¡¡¡¡
14/1/2013
Després del assalt al "Circulo de Cazadores",la cacera vers els pistoler del groc,gossos del amo,i directors de fàbrica,mal parits,fou una autèntica matança, es van viure 48 hores de terror. Els empresaris van exiguir protecciò especial..... "Un episodio así, no tiene otro precedente que el vivido por los revolucionarios rusos.Esos locos,desoiendo los consejos de los hombres prudentes,se han constituido en justicieros i vengadores,sin otro apoyo moral,que su propia convicciòn revolucionaria"
Robert Lefranc.
Finalitzada aquesta acció el nostre home,es va fer fonadis rumb.....Madrid,amb les butxaques plenes,desprès d'una audaç "expropiaciò",al carrer Ferran de Barcelona,faltavan diners per pagar el proces de dos companys, an Pere Mateu i an Lluis Nicolau,acusats d' un important atemptat.
La victima!!
17/1/2013
TESTIMONI:
Tieta Maria:La tieta Maria, era germana de ma Mare,treballava a l'Ajuntament i feia poca vida al barri,i era lo que ara definiriem com una "feminista". El any 1922,va perdre el home de la seva vida,li van matar Africa,fet que la va marcar de per vida.i la va fer sentir vidua,els 23 anys. Fou tot un caracter,abocada plenament a la política i a la famìlia,inclosa la del seu difunt xicot,militava a ERC.,i considerà el nostre home sota el prisma polític, "nomes era un lladre".....i el juliol del 36,la seva opiniò encara va empitjora "era un boig,un autentic boig".Ella deia que habia viscut una escena esfaridora al Palau de la Generalitat.
Maig 1923: Es detingut a Madrid,a poques hores d'haver deixat a mans d'un tal Buenacasa las 100.000pts. de la "expropiaciò" del carrer Ferran,que per cert eran diners de l'Ajuntament de Barcelona. Es diu,que va ser una detenció buscada i planificada,volia parlar personalment amb an Nicolau i an Mateu, aixecar-lis la moral?...o pot ser donar consignes?, no li van deixar contactar,fins i tot el van enviar a una preso fora de Madrid.
28 dejuny: Una brama corre per Barcelona.......habia volat.
NOTA PERSONAL:
Ep, Sra.COSPEDAL,estem a l' espera¡¡¡¡¡¡¡¡
19/1/2013
La llei "defugas" feia estralls i el nostre enigma,conscient del perill,així que el van avisar els companys ferroviaris que tenia via lliure,va abandonar l'amagatall i salta a Franca.
El seu amic i company,quasi un germà,li va fer d'esque,fen creura a els "civils",que el s'amagava a Madrid,després ell també es va fer fonadis.......però Franca tampoc resultar segura,això dels GAL es cosa vella.....Argentina propera parada. Mentrestant "els mundos i las razon" de la època fabulavant a "tutti pleni", que si un brutal atracament a Gijon......que si un assalt a casa d'un noble.....que si una fugida per Sevilla a trets vestit de capella.......arribar a ser tan popular com la "banda de à Bannot" a Franca, .....i ell i el seu company creuant l'Atlantic,morts de riure .
25/1/2013
NADAL 1924: A bord d'un cargue holandès els dos companys arriban a Cuba, i fou en els molls de l'Habana on el nostre home,es va convertir en un orador electrizants. de mases......expedició a Santa Clara,concidències de la vida i de l' Història, que vivia en aquells moments una vaga dels talladors de canya,que ja havia costat la vida a tres homes. el "patron responsabble" v'apareixer mort...."Esta es la Justia de los Errantes". Novament perseguits,van robar un barco de "recreo".....Hola Mexic¡¡¡¡¡ on sensa cobertura van tenir que abandonar la seva creuada acrata prudentment. Maig 1925 ja son a Valparaido, assalt al Banco Nacional,era un 11 de juny botì 50.000pss....proveits de calers van creuar els Andes en tren fins Buenos Aires......18 de gener de 1926 audaç i mitic atracament a el Banco Provincial de San Martin" 800.000pss. nova fugida.....Montevideo i retotn Europa amb un vaixell angles
18/2/2013
PER FI¡¡¡¡¡¡ Buenaventura Durruti. Properament donare l'informaciò que han demanes.
20/2/2013
Em uma cambra,del primer pis del Hotel Ritz de Madrid,hospital de sang de les milícies catalanes,mort Buenaventura Durruti, diagnòstic, hemmorragia pleural per ferida de bala, era un 20 de novembre del any 1936 extranya conincidencia oi?. Però cal dir que no se li va pràcticar l'autopsia
El dia avans,davant l'Hospital Clinìc de Madrid, en ple foc creuat.entre moros franquistes i anarquistes,quant intentava pujar a un cotxe,Miguel Yoldi i un tal Bomilla el van veure caure fulminat.
Segons an J Garcia Oliver,el entrar en un cotxe va recolzar el seu "naranjero" a terra que es va disparar sol,la bala li va entrar per sota l'aixella. Aquesta versiò la va rectificar el Dro.Santamaria,metge ciruga de la Brigada Durruti. Però com dir a el poble que aquell home tan admirat,havia mort víctima d'una estúpida imprudencia¡¡¡¡ La mort a mans del enemic era millor. Durant un temps,els socialistes van presumir d'haverlo matat ells per ordre de Largo Caballero, una fantasmada molt tìpica dels "sociates".
BON NADAL¡¡¡¡¡¡i aquesta MONARQUIA BANANERA que petim,que la BOMBIN
28/12/2012
Finals d'agost del any 1922.el nostre "tapat",arribar a Barcelona,la ciutat el va atrapar rapidament,en tota ella es respìraban aires de revolta i resistència. Un sindicalista,de pes,acabava de patir un greu atemptat,un regal dels pistolers del "lliure",la resposta vaga general indefinida......Martinez Anido i Sanchez Guerra,campavan violentment per els nostres carrers... aquells si que eran enemics de la seva alçada.¡¡¡ ùltims dies d'estiu del "22",el nostre home i el avi Pere es van trobar....las quadres de ca l'avi,sempre van ser un lloc franc perr anarquistes,troskistes i altres.
TESTIMONI:
Avi Pere:
L'Avi Pere,avans de cumplir els 16 anys ja feia el camì del Pla d'Urgell-Barcelona,pel seu compte i amb el farcell a l'esquena,,als vint-cinc ja tenia un carro i tres cavalls,als trenta,muller un fill,dos carros i un grapat de besties. 1935,el primer camió,i al 36 el segon,però aquell juliol.....tot es va acabar,aquella incautaciò de guerra li va semblar injusta,tothom li debia favors,ell era un home d'Estat Català,un obrer ,fidel a Catalunya i a la seva clase ,....aixì que el va anar a trobar,però com es natural va ser "siau pa amb oli", conclusiò "Mal parit,desagrait i curt de gambals". Aquella tardor,el avi va patir un atac de faridura,del disgust esclar, però malgrat guerra,morts,perdues economicas,va morir de vell i manan¡¡¡¡¡¡
31/12/2012
El greu atemptat que va patí el home de la "foto",va ser la causa indirecta de que el nostre enigma unis el seu nom al de Barcelona per sempre més,després la ciutat i la seva peculiar idiosincràcia va fer la resta,aqui va trobar bons i fidels companys.
TESTIMONI:
L'avia Sisqueta:L'avia Sisqueta,era la mare de la meva mare,una dona del carrer Hospital,filla d'una satressa de teatre, transplantada per matrimoni al gris P.N..Ella mai el va arribar a coneixer personalment,de vista si esclar,com tothom del barri,però si va tractar llargament a la seva companya,una noia francesa follament enamorada,que el seguia per arreu i mare de la seva ùnica filla. "Un home d'ideas",no pot anar pel món arrosagant a els inferns de la clandestinitat a la seva famìlia,qui té lo que tè de tenir,entre las camas... es tè de deixar de tanta xarrameca i tan pits i collons,i treballar...." opiniò de la meva avia,mès o meinys fa tans anys......
Esimats amics, feliç 2013.
2/1/2013.
L "foto" es una pista,no l'enigma.....
4/1/2013
Si un sentiment de solidariat el va portar a Barcelona,les circunstàncies posteriors el van clavar a casa nostre. Durant mesos i mesos,va ser un no parar,fins arribar al 10 de març del 23,dos homes van caure vilment assesinats,Salvador Seguí i Francesc Comas,la resposta anarquista va ser sagnant,mataran al Cardenal Soldevila i el Gobernador Regural. A Barcelona tambe fou espectacular,l'assalt del "Circulo de Cazadores",cau dels pistolers de la Patronal,acció que ell va planificar i ejecutar,una autentica matança,molt celebrada per la gent de la Confederaciò.
TESTIMONI:
L'oncle Miquel-vell.
El oncle Miquel-vell,era germà del avi Pere,vidu i pare d'una noia,la cossineta Mariona,un etern angelet inocent,que sensa mare feia practicament vida a casa dels avis,l'oncle treballava com encarregat en una famosa fàbrica del P.N.,i el nostre enigma l'anava a demanar feina quan sortia de la presó,del amagatall o anava curt d'armilla.....es pot dir que es tenien confiança.
"Era un home lliure, compromes i pencaire jo l'he vist compartir la seva migrada carmanyola amb els aprenents....ajudava a tot Cristo.....desprès feia lo que feia,però que collons tenia raons¡¡¡¡¡"
Aquesta fàbrica te,encara,grans vidrieres,i es històric que quan el omcle-vell,mo tenia feina específica pel nostre enigma,que era mecànic,li manava tasques de manteniment,i amb una escala a l'esquena las va netejar mès d'una vegada,mentres els altres obrers badavant,orgullósos de tenir-lo per company.
10/1/2013
Així parlava el nostre enigma: "Todos los grandes tèoricos,han extraido sus ideas de la vida del proletariado,ya que èste se rebela por instinto,a la vez que por necesidad",,,,"La intervenciòn del revolucionario profesional,nos puede llevar a la alteraciòn del proceso de maduraciòn politìca de la clase obrera..."
TESTIMONI:
JOSEP M.P.:
El meu pare,Josep M.,traballava a Can Casas,vivia al cr.Espronceda,i colo-laborava an l' administraciò del "Jupiter",que en aquells anys tenia la seu i el camp de futbol,al cort del P.N.,els moi del "Jupiter",eran quasi tots de la C.N.T.,i certament feien en el seus desplaçaments serveis a la Confederaciò,però es llegenda urbana allò de passar pìstoles dins las pilotes,ho sè del cert.El any 1923,l'equip va patí un munt d'escorcolls,i una detencio,d'un lateral esquerra,tothom va senyalar a un noi,defensa central per cert,catòlic practicant,però el meu Pare sabia del cert que el "infiltrat" era un altre,i patin per l'integritat del pobre xicot,es va decidir a fer un pas ......Carrer Sant Pau,Sindicat de la Fusta....va demanar por un ex-vei cap de la F.A.I.....però per la seva sorpresa el va rebre el nostre enigma,l'entrevista va ser aclaridora. "Fisicament impresionava,i la seva mirada era molt inquisitiva,amb va escoltar i preguntar,era un home molt cabal,i quan han vaig negar a donar-li el nom del "xivato",no va insistir, "Ya lo encontraremos,gracies compañero",cosa que van fer,per desgracia del talp.
12/1/2013
Efectivament anònim,però jo diria,més que fantasmal apariciò, va ser un "cameo" sentimental,però la teva preguntar,ves per on,s'ha convertit en una "Pista d'Or".
Apa el nom¡¡¡¡¡
14/1/2013
Després del assalt al "Circulo de Cazadores",la cacera vers els pistoler del groc,gossos del amo,i directors de fàbrica,mal parits,fou una autèntica matança, es van viure 48 hores de terror. Els empresaris van exiguir protecciò especial..... "Un episodio así, no tiene otro precedente que el vivido por los revolucionarios rusos.Esos locos,desoiendo los consejos de los hombres prudentes,se han constituido en justicieros i vengadores,sin otro apoyo moral,que su propia convicciòn revolucionaria"
Robert Lefranc.
Finalitzada aquesta acció el nostre home,es va fer fonadis rumb.....Madrid,amb les butxaques plenes,desprès d'una audaç "expropiaciò",al carrer Ferran de Barcelona,faltavan diners per pagar el proces de dos companys, an Pere Mateu i an Lluis Nicolau,acusats d' un important atemptat.
17/1/2013
TESTIMONI:
Tieta Maria:La tieta Maria, era germana de ma Mare,treballava a l'Ajuntament i feia poca vida al barri,i era lo que ara definiriem com una "feminista". El any 1922,va perdre el home de la seva vida,li van matar Africa,fet que la va marcar de per vida.i la va fer sentir vidua,els 23 anys. Fou tot un caracter,abocada plenament a la política i a la famìlia,inclosa la del seu difunt xicot,militava a ERC.,i considerà el nostre home sota el prisma polític, "nomes era un lladre".....i el juliol del 36,la seva opiniò encara va empitjora "era un boig,un autentic boig".Ella deia que habia viscut una escena esfaridora al Palau de la Generalitat.
Maig 1923: Es detingut a Madrid,a poques hores d'haver deixat a mans d'un tal Buenacasa las 100.000pts. de la "expropiaciò" del carrer Ferran,que per cert eran diners de l'Ajuntament de Barcelona. Es diu,que va ser una detenció buscada i planificada,volia parlar personalment amb an Nicolau i an Mateu, aixecar-lis la moral?...o pot ser donar consignes?, no li van deixar contactar,fins i tot el van enviar a una preso fora de Madrid.
28 dejuny: Una brama corre per Barcelona.......habia volat.
NOTA PERSONAL:
Ep, Sra.COSPEDAL,estem a l' espera¡¡¡¡¡¡¡¡
19/1/2013
La llei "defugas" feia estralls i el nostre enigma,conscient del perill,així que el van avisar els companys ferroviaris que tenia via lliure,va abandonar l'amagatall i salta a Franca.
El seu amic i company,quasi un germà,li va fer d'esque,fen creura a els "civils",que el s'amagava a Madrid,després ell també es va fer fonadis.......però Franca tampoc resultar segura,això dels GAL es cosa vella.....Argentina propera parada. Mentrestant "els mundos i las razon" de la època fabulavant a "tutti pleni", que si un brutal atracament a Gijon......que si un assalt a casa d'un noble.....que si una fugida per Sevilla a trets vestit de capella.......arribar a ser tan popular com la "banda de à Bannot" a Franca, .....i ell i el seu company creuant l'Atlantic,morts de riure .
25/1/2013
NADAL 1924: A bord d'un cargue holandès els dos companys arriban a Cuba, i fou en els molls de l'Habana on el nostre home,es va convertir en un orador electrizants. de mases......expedició a Santa Clara,concidències de la vida i de l' Història, que vivia en aquells moments una vaga dels talladors de canya,que ja havia costat la vida a tres homes. el "patron responsabble" v'apareixer mort...."Esta es la Justia de los Errantes". Novament perseguits,van robar un barco de "recreo".....Hola Mexic¡¡¡¡¡ on sensa cobertura van tenir que abandonar la seva creuada acrata prudentment. Maig 1925 ja son a Valparaido, assalt al Banco Nacional,era un 11 de juny botì 50.000pss....proveits de calers van creuar els Andes en tren fins Buenos Aires......18 de gener de 1926 audaç i mitic atracament a el Banco Provincial de San Martin" 800.000pss. nova fugida.....Montevideo i retotn Europa amb un vaixell angles
30/1/2013
TESTIMONI:
SISCA A,C,
La mare,la darrerà de cinc germans,quan ella va néixer la família ja vivia un cert benestar econòmic,i sempre he sentit a dir que va ser una nena,i una joveneta tranquila,confiada i feliç,molt entregada a els nebots i molt poc intresada per la polìtica,va traballar a la Banca Jover durant anys i panys a plena satisfacciò,el meu pare,amic del seu germà Miquel,fou el seu primer i ùnic home.....la guerra i les seves consecuencies,la van arrosegar per camins turbulents,però aquesta es un altre història.....crec que ja teniu el seu perfil huma,i pel nostre home extranyament,sempre va sentir respecta i tolerancia.
".....doncs que voleu era un home d'acciò,no un caputxi"......reflexciò que ella sempre feia.
"Lo que tenia que ser un plàcid viatge fins las Illes Britàniques,es va interrompre sobtadament a Santa Cruz de Tenerife,"averia" a la sala de maquines,però ells van mal fiar,i just atracar es feren fonadissos. La Confederaciò Canaria,els hi va proporcionar al-lojament i nova documentaciò, i embarcaran en un altre vaixell,fins Anglaterra,per creuar el Canal quasi sensa trepitjar terra....Cheburg,....intenciò seguir per terra fins Bruselas,però..."el Cametes" i Primo de Rivera estavant confidats a la celebraciò del 14 de julil a Paris,,,,,,,,
1/2/2013
PISTA D'OR:
"Dos homes i un destí"
Dos lladres,dos amics,dos homes d'ideas.
Dos morts sagnants,properes en el temps------i tal com van viure van morir,an las armas a la mà......i un repos etern,l'un al costat d'altre,sota terra amiga. Barcelona
Butch Cassidy i Sundance Kid?....NO¡¡¡¡, EL NOSTRE ENIGMA.
Vinga,vinga que ja es molt fàcil¡¡
5/2/2013
Millor que un atemptat,els va semblar més factible i practic,per fer soroll,un segrestament sempre i quan poguessin comptar amb cobertura a Paris,però es van trobar que els millors i més valents anarquistes de France,estaban fora del país, però aixelabrats com eran,van començar organitçar l'acció......i naturalment els van enganxar.era un 25 de juny.Acusació: rebel-lió,passaports falsos i tenencia d'armas. Primo de Rivera,va demanar l'estradició,l'Argentina també......la noticia va sublevar les masses proletaries ,els intel-lectuals d' esquerres també els hi van fer costat,barrejant els seus noms amb els de Saccp i Vanzeti, l'irritaciò va arribar a ser tan forta,que el Ministre Poencaré,va suggerir arreglar el "asunto" de la millor manera possible. El 25 de juliol,la policia els va acompanyar fins la frontera Belga,....i els Belga els retornarant a France.....i ells durant uns dies van ciure en terra de ningú....tot un espectacle mediatic¡¡¡
NOTA PERSONAL:
Amb Aznar es vivia millor OI Sro.. Gay de Montella?
"Apartate que me tiznas,,," quin "morro" Sra. Sanchez Camacho¡¡¡¡¡
10/2/2013
1929:Després d'un peculiar pacte,Belgica li va proporciona "papers" amb falsa identitat. Legalitat al servei de l'ilegalitat.
14 abril de 1931: La República¡ dia 16,el nostre home retornar cuita-corrents a Barcelona,i es va trobar la FAI,força desarbolada,rapidament començar un nou reagrupament,reunions a marxas forcades,Romea,"Cine Meridiana"al Clot i el "Triunfo" del P.N.......
1 de Maig: Barcelona va ser un sol clam "Las fábricas para los obreros" "La tierra para los campesinos" "Abajo la Guardia Civil"....més de cent mil personas van marxar fins el Palau de la Generalita cal dir que el nostre home encapçalava la "mani".....els esperavan, Civils i soldats d'Infanteria. Molts obrers anavan armats, es veia venir una "masacre"....ell i an Joan Garcia Oliver,pas endavant,sols al nitj de la pla. cuatre paraules ardents i desafiants...els Civils van fer gest de cargar......i sobtadament els soldats van obrir foc conta la Guardia Civil¡¡¡¡...tres morts decenes de ferits,entre ells el nostre enigma.
VINGA QUE AIXO S'ACABA......EL NOM¡¡¡¡¡
14/2/2013
TESTIMONIS:
ONCLE RAMON P.C.
El germa del Pare,va ser el primer de la família que va aterrar a Barcelona. Els 19 anys anys es va casar amb la estimada i meravellosa tieta Carmeta,que ja era propietaria,per orfandat,d'un petit negoci el P.N., i aquest fet va precipitar un tan precoç matrimoni,i en aquella llar hi va acabar vivint el meu Pare. A pocs mtrs. de la botiga tambe hi hi vivia an Joan Garcia Oliver,i tan el Oncle com el meu Pare,van fer amistat,amistat que va durar fins la mort de tots tres,i per an Garcia van conéixer el nostre home...."Aquell paio,tenia una mirada plena de rabia continguda,fei por,no es pot anar aixì per la vida...i a mès a mès an saludava amb un "¿Que burgues,vosotros siempre bien?"...burgues jo? que a les tres de la matinada ja estic pencat al obrador" Oncle Ramòn
"Aquest desgraciat no es res mès que un lladre amb carnet de la CNT-FAI" Miquel Badia
Alt llobregat-Figols 1932:
"Les doy 15 mnt.,entre la llegada de las tropas i la detención o muerte,del conocido bandolero "X",i l'extinciòn de la revuelta" AZAÑA
10/2/2013
1929:Després d'un peculiar pacte,Belgica li va proporciona "papers" amb falsa identitat. Legalitat al servei de l'ilegalitat.
14 abril de 1931: La República¡ dia 16,el nostre home retornar cuita-corrents a Barcelona,i es va trobar la FAI,força desarbolada,rapidament començar un nou reagrupament,reunions a marxas forcades,Romea,"Cine Meridiana"al Clot i el "Triunfo" del P.N.......
1 de Maig: Barcelona va ser un sol clam "Las fábricas para los obreros" "La tierra para los campesinos" "Abajo la Guardia Civil"....més de cent mil personas van marxar fins el Palau de la Generalita cal dir que el nostre home encapçalava la "mani".....els esperavan, Civils i soldats d'Infanteria. Molts obrers anavan armats, es veia venir una "masacre"....ell i an Joan Garcia Oliver,pas endavant,sols al nitj de la pla. cuatre paraules ardents i desafiants...els Civils van fer gest de cargar......i sobtadament els soldats van obrir foc conta la Guardia Civil¡¡¡¡...tres morts decenes de ferits,entre ells el nostre enigma.
VINGA QUE AIXO S'ACABA......EL NOM¡¡¡¡¡
14/2/2013
TESTIMONIS:
ONCLE RAMON P.C.
El germa del Pare,va ser el primer de la família que va aterrar a Barcelona. Els 19 anys anys es va casar amb la estimada i meravellosa tieta Carmeta,que ja era propietaria,per orfandat,d'un petit negoci el P.N., i aquest fet va precipitar un tan precoç matrimoni,i en aquella llar hi va acabar vivint el meu Pare. A pocs mtrs. de la botiga tambe hi hi vivia an Joan Garcia Oliver,i tan el Oncle com el meu Pare,van fer amistat,amistat que va durar fins la mort de tots tres,i per an Garcia van conéixer el nostre home...."Aquell paio,tenia una mirada plena de rabia continguda,fei por,no es pot anar aixì per la vida...i a mès a mès an saludava amb un "¿Que burgues,vosotros siempre bien?"...burgues jo? que a les tres de la matinada ja estic pencat al obrador" Oncle Ramòn
"Aquest desgraciat no es res mès que un lladre amb carnet de la CNT-FAI" Miquel Badia
Alt llobregat-Figols 1932:
"Les doy 15 mnt.,entre la llegada de las tropas i la detención o muerte,del conocido bandolero "X",i l'extinciòn de la revuelta" AZAÑA
18/2/2013
PER FI¡¡¡¡¡¡ Buenaventura Durruti. Properament donare l'informaciò que han demanes.
20/2/2013
Em uma cambra,del primer pis del Hotel Ritz de Madrid,hospital de sang de les milícies catalanes,mort Buenaventura Durruti, diagnòstic, hemmorragia pleural per ferida de bala, era un 20 de novembre del any 1936 extranya conincidencia oi?. Però cal dir que no se li va pràcticar l'autopsia
El dia avans,davant l'Hospital Clinìc de Madrid, en ple foc creuat.entre moros franquistes i anarquistes,quant intentava pujar a un cotxe,Miguel Yoldi i un tal Bomilla el van veure caure fulminat.
Segons an J Garcia Oliver,el entrar en un cotxe va recolzar el seu "naranjero" a terra que es va disparar sol,la bala li va entrar per sota l'aixella. Aquesta versiò la va rectificar el Dro.Santamaria,metge ciruga de la Brigada Durruti. Però com dir a el poble que aquell home tan admirat,havia mort víctima d'una estúpida imprudencia¡¡¡¡ La mort a mans del enemic era millor. Durant un temps,els socialistes van presumir d'haverlo matat ells per ordre de Largo Caballero, una fantasmada molt tìpica dels "sociates".
posted by Oliva at 5:57 p. m.
8 comments
